MALEÏT MOLÍ!

Si volguéssim fer una ucronia de la Guerra de Successió a Catalunya i ens poséssim a rastrejar com seria el punt de divergència ideal per canviar-ho i reconstruir un relat imaginat, ens sorprendria el poc heroic del tal esdeveniment. El fet, el factor desencadenant ben podria datar-se en el 27 d’agost de 1703. Aquest dia, l’ajuntament de Manlleu va comprar la facultat de construir molins trencant amb el monopoli de Josep de Regàs que aleshores posseïa els dos únics molins del poble. Com era d’esperar Regàs no es quedo de braços plegats i va intentar defensar els seus interessos en els tribunals davant l’evident oposició de bona part dels manlleuencs. Al poc temps es van organitzar dos bàndols, un format per les famílies Regàs i Tallada, amb forts llaços familiars amb altres famílies influents de Vic i l’altre pels Erm i els Vila, que es van posicionar al costat dels interessos del municipi. Una batussa durant un partit de pilota pocs mesos després entre membres de les quatre famílies va enrarir encara més l’ambient, passant a majors quan poc després va morir assassinat un dels criats de Regàs. Lenta però inexorablement es van ser formant dues forces bandoleres similars a les quals van actuar al Principat durant el segle XVII. Amb la comarca de Vic en armes, el virrei Velasco no va saber o no va poder contenir tots dos bàndols perdent el control sobre l’ordre públic. A mesura que passaven els dies, la situació s’anava empitjorant. El 17 de març de 1705 els de Manlleu van atacar les possessions de Regàs, que va contraatacar amb forces arribades de Vic reunides per parents i amics (uns 600 homes) arribant a atacar el poble. Malgrat els intents de mediació perquè tots dos contendents arribessin a un acord, la situació en els plans de Vic era explosiva, i els intents del virrei Velasco de cridar a Barcelona als nobles involucrats per imposar la llei, solament van aconseguir empitjorar la situació donant un gir inesperat a un tumult que s’havia iniciat per un assumpte tan banal. Temorosos de ser empresonats i el que és pitjor, aterrits davant la possibilitat de veure els seus béns confiscats, els nobles “vigatans” van decidir salvar les seves hisendes posant-se sota el jou del candidat austríac. De com una batussa bandolera entre oligarques va acabar facilitant l’aixecament austracista de 1705 a Catalunya és una altra història que mereix una altre article. Com és lògic, el relat romàntic d’uns fets tan transcendentals per a la història de Catalunya i la crua realitat passada disten fins a tal punt, que es fa imprescindible la difusió d’un relat històric renovat. Una història de la Guerra de Successió allunyada d’intoxicacions ideològiques, eximeix de maniqueismes, alliberada de presentismes i per contra; orientada al coneixement i explicació de la nostra realitat passada agradi o no agradi, amb l’objectiu d’entendre el passat i no a construir el futur.

Article anteriorLA REVOLTA VIGATANA VA ESCLATAR PER UN MOLÍ
Article següentELS FALSOS FURS DE FELIP V
Oscar Uceda
Llicenciat en història contemporània per la Universitat de Lleida en 1993, és membre del Consell Social de la UdL, vicepresident tercer de SCC i president d'Historiadors de Catalunya (AHCAC). Autor de diversos llibres i articles sobre història militar a Lleida en època moderna, conferenciant i col·laborador amb nombroses associacions culturals, mitjans de comunicació i universitats.

DEIXAR RESPOSTA

Per favor introdueixi el seu comentari!
Per favor introdueixi el seu nom aquí