SR. POSTIUS: LA MANIPULACIÓ HISTÒRICA I POLÍTICA AMB INDÍBIL I MANDONI

Estatua de Indívil i Mandoni
Estàtua de Indívil i Mandonio de l'escultor Medardo Sanmartí de 1884. Aquesta escultura representava a Istolacio i Indortes. La còpia en bronze actual és de 1946 i es van substituir els noms.
  1. POSTIUS: LA MANIPULACIÓ HISTÒRICA I POLÍTICA AMB INDÍBIL I MANDONI

El Sr Postius ens parla d’història al seu últim article dominical al diari Segre, “Indíbil i Mandoni: restauració del “Crit d’independència”.  La primera part de l’escrit ens dona dades històriques sobre els personatges homenatjats al grup escultòric. Personatges que van viure en època protohistòrica a la Península Ibérica, sense fronteres, que van lluitar front potències exteriors com els cartaginesos o els romans. Les dades exposades son correctes així com el projecte de restauració que es portarà a terme a Barcelona.

Estatua de Indívil y Mandonio
Estàtua de Indívil i Mandonio de l’escultor Medardo Sanmartí de 1884. Aquesta escultura representava a Istolacio i Indortes. La còpia en bronze actual és de 1946 i es van substituir els noms.

La segona part de l’article és un complex de manipulacions dialèctiques lligant aquests fets del passat amb esdeveniments actuals, com els intents d’acabar amb el règim constitucional democràtic a Catalunya el 2017 per part de les forces independentistes.  Aquesta manipulació comença literalment així: “El Crit d’Independència que representen Indíbil i Mandoni no és aliè a la història recent de la nostra ciutat. No cal retrotraure’s gaire en el temps per rememorar el crit d’independència que va tronar a Ponent el dia 1 d’octubre de 2017”.

Comparar la situació, els pobles, la geopolítica, la societat del segle III abans de Crist amb en el present no té cap sentit. A més, és un insult pels ciutadans catalans que vivim ara, fer aquests símils, independentistes inclosos..El 2017 no vam veure a Catalunya exèrcits vinguts d’arreu a conquerir res, ni una població oposant-se amb armes als invasors. Això tant obvi es el fil argumental, en sentit contrari, del Sr. Postius. L’1 d’octubre del 2017 es va produir a les terres de Lleida, com a la resta de Catalunya, un fals referèndum que no tenia cap legitimitat a Espanya ni fora del nostre Estat democràtic, tal com es va manifestar, abans i després, la Comissió de Venècia. Cap organisme internacional va recolzar aquesta farsa contra un membre de la Unió Europea, on les seves institucions van fer costat al nostre Govern legítim. Els líders independentistes van prometre allò que sabien que no podrien complir, van violentar l’Estatut, la Constitució i totes les normes democràtiques en els plens del Parlament dels dies 6 i 7 de Setembre d’aquell 2017. Van convocar il·legalment un fals referèndum on, tal com i va declarar el Major Trapero al Tribunal Suprem, es podrien donar actes de violència, i així ho va traslladar a finals de Setembre al llavors president Puigdemont. Cap versemblança històrica amb el que va passar fa molts segles a les nostres contrades. Però aquest article que escriu un modest professor d’història vol també, Sr. Postius,  anar més enllà de la mera crítica. Si vostè vol homenatjar a gent de les Terres de Lleida o altres llocs de Catalunya, des de la vessat històrica, li donaré alguns exemples que pot portar al seu consistori per fer un grup escultòric, una placa, un monument.

El pagesos de Remença van lluitar pels seus drets i llibertats front els senyors feudals al segle XV, quan la Generalitat de Catalunya ja estava constituïda. La lluita va fer possible la Sentència de Guadalupe per la qual el rei catòlic Ferran II reconeix les reivindicacions dels referits pagesos. ¿No quedaria bé una escultura recordant aquesta lluita?.

Guerra Remensa

El 1640, una vegada més, els pagesos que patien els saqueigs de les seves propietats per part dels soldats del rei Felip IV, acantonades a Catalunya per protegir les fronteres del Principat ver els francesos, es van rebel·lar i exigiren a les autoritats solucions. Aquestes autoritats es van encomanar al rei francès Lluís XIII, el qual va ocupar Catalunya endegant una guerra que va durar 12 anys, fins que el rei espanyol va recuperar el territori.

Poc any després, el 1687, els pagesos de molts llocs es van aixecar en l’anomenada i oblidada Guerra dels Gorretes per reivindicar, front les autoritats catalanes, una millora de les seves condicions de vida. ¿Un grup escultòric per aquests valents, Sr. Postius?.

A principis del segle XVIII els nostres avantpassats van patir una guerra civil per dues dinasties, el Austracistes i els Borbons. Una guerra endegada per part de les autoritats de Barcelona que traint el jurament fet per Felip V en favor dels privilegis del Principat, el 1701, es van aixecar i obligar a aixecar-se als pobles en favor del pretendent l’Arxiduc Carles després de bombardejar la ciutat Comtal el 1705. Els estralls de les tropes i altres cossos com els miquelets van fer possible la quasi desaparició d’algunes viles como Alcoletge, el meu poble de residència. ¿Algun reconeixement per aquesta gent, indistintament del bàndol en el que els va tocar viure? Cerqui Sr. Postius qui va dir i qui anaven dirigides aquests crits: “Visca el Rei i mori el mal Govern”, “Visca el rei i les calces d’estopa”. El mateix podrien dir de la invasió francesa el 1808 o les guerres carlines del segle XIX, però acabaré amb dos situacions més properes als nostres dies.

L’abril del 1938 les tropes franquistes ocupen la marge dreta del riu Segre a la província de Lleida, en aquest moment es forma el Front del Segre que es va mantenir fins a principis del 1939. Amb la derrota republicana de la Batalla de l’Ebre, el referit Front es van convertir en una de les darreres resistències per evitar la victòria final del feixisme, malauradament no es va poder salvar a la República espanyola. ¿Per quan un gran monument pels soldats del Front del Segre? En aquests moments de crisi hem de cercar la protecció de totes les classes treballadores, les classes mitjanes, els col·lectius desfavorits…Els pagesos son un gran actiu de les terres de Lleida. Lluitem, sense demagògia, per uns preus mes justos i unes millores de les condicions de treball, també pels temporers de la recollida de fruita. Mantenir-nos a la U.E. es una garantia de millora. Una vegada més al llarg de la història els pagesos necessiten de la bona labor dels polítics sense manipulacions de cap tipus. Els pagesos d’ara no son els de l’època d’Indivil i Mandoni però si el Govern de la Generalitat es dediqués a fer be la seva tasca, amb col·laboració amb el Govern d’Espanya, sense dilapidar recursos vers un “procés” que només ha portat problemes, fugida d’empreses i enfrontaments, tindrien un futur més esperançador per la nostra societat, els pagesos i tots el ciutadans de Catalunya. Ni manipulacions històriques, ni manipulacions polítiques.

DANIEL RUBIO RUIZ, professor-tutor d’Història Econòmica. UNED (CERVERA)

Article anteriorVols col·laborar amb Historiadors de Catalunya?
Article següentSi VICENS VIVES LEVANTARA LA CABEZA … El manual de Bachillerato para Cataluña de la Editorial Vicens Vives. Parte 2

DEIXAR RESPOSTA

Per favor introdueixi el seu comentari!
Per favor introdueixi el seu nom aquí