Selecció dels texts censurats al professor Francisco Oya (2)

Selección de textos censurados al profesor Francisco Oya de Salvador Sanpere i Miquel
Salvador Sanpere i Miquel

Selecció dels texts censurats al professor Francisco Oya. Amb motiu de l’expedient al professor Oya per part de “Ensenyament de la Generalitat” que ha suposat la suspensió d’ocupació i sou del professor, “Historiadors de Catalunya” publicarà una selecció dels texts censurats al professor Francisco Oya. Continuarem amb una selecció dels texts del polític, historiador, critico i publicista Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i del dramaturg, escriptor i poeta, Ángel Guimerá (1845-1924).

Els texts van ser seleccionats pel professor Francisco Oya per a complementar el contingut del llibre de text utilitzat pels alumnes d’ESO del Institut Joan Boscà, en entendre que la visió del catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del XX que contenia el manual estava massa idealitzada i ocultava el vessant racista del moviment.

Selecció dels texts censurats al professor Francisco Oya de Salvador Sanpere i Miquel

La raza catalana, pues, perfectamente conocida hoy por nosotros, atravesó sin desfallecimiento a través de romanos y godos, elementos del todo extraños a su temperamento aborigen y a las razas similares que vinieron después a darle forma. Hay, pues, una raza catalana, hay, pues, un pueblo catalán.

“Origens y fonts de la nació catalana. Las Rassas Civilisadoras”, La Renaixensa, VIII/I/11, 15 de junio de 1878, pp. 447-448

Selecció dels texts censurats al professor Francisco Oya de Àngel Guimerà

 

Selección de textos censurados al profesor Francisco Oya de Ángel Guimerá
Ángel Guimerá

La raza que vence y que se hace noble y poderosa; que cae y que se ensucia hasta el alma; que se vuelve a levantar esperanzada desempolvando su vestido, es la raza catalana; Santa María de Ripoll el símbolo de su gloria, que hoy a todos nos acoge bajo sus alas. Tres veces, señores, con la transcendencia del presente, la hemos visto consagrada entre las amigas aguas del Ter y del Freser a la raza catalana. La primera vez en su edad de gloria y de conquista, sintiéndose resonar todavía en la lejanía los alaridos de los califas moros, mientras estos valles se estremecían de alegría bajo el caballo de nuestro conde Guifré, el tronco poderoso de nuestro linaje.

“Discurs de don Angel Guimerá en la sessió catalanista de Ripoll”, Lo Catalanista, VII/313, 16 de julio de 1893, pp. 7-8

 

DEIXAR RESPOSTA

Per favor introdueixi el seu comentari!
Per favor introdueixi el seu nom aquí