Si VICENS VIVES AIXEQUÉS EL CAP … El manual de Batxillerat per a Catalunya de l’Editorial Vicens Vives.

Si VICENS VIVES AIXEQUÉS EL CAP … El manual de Batxillerat per a Catalunya de l’Editorial Vicens Vives.

1. Un temari d’Història minimalista: 100 anys en lloc de 300 segles.

L’editorial que porta el nom de l’insigne historiador català va ser fundada el 1961, un any després de la seva mort, per Roser Rahola i Pere Vicens, vídua i fill de Jaume Vicens Vives respectivament. Van voler així desvincular-se de l’Editorial Teide, fundada el 1942 per Jaume Vicens Vives juntament amb el seu cunyat Frederic Rahola. Les dues editorials han tingut i tenen un notable pes en el sector de l’edició de llibres escolars i materials didàctics a Catalunya, a tota Espanya i també a Iberoamèrica. L’any 2017 l’Editorial Vicens Vives va tenir uns ingressos de gairebé 37 milions d’euros i en l’actualitat manté una plantilla de 361 empleats.

En un seguit d’articles analitzarem els continguts de l’últim manual per a 2n de Batxillerat preparat per l’editorial per a la seva distribució a Catalunya (Gª Sebastián et al: HB Història. Batxillerat. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. ISBN: 978-84-682-3605-6), començant pel currículum seleccionat.

El Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, assenyala sense discussió que en totes la modalitats de Batxillerat s’estudiarà obligatòriament la matèria d’Història d’Espanya https://www.boe.es/boe/dias/2015/01/03/pdfs/BOE-A-2015-37.pdf. Aquesta matèria inclou 12 blocs temàtics, que van d’  Els primers humans a la Península Ibèrica fins la desaparició de la monarquia Visigoda el 711 (bloc 1), fins a Normalització Democràtica d’Espanya i la Integració a Europa a partir de 1975 (bloc 12).

No obstant això, encara que teòricament el contingut de la matèria és la Història d’Espanya des de la Prehistòria fins als nostres dies, el manual eludeix la paraula Espanya, i el títol es queda simplement en Història, sense que sapiguem a priori d’on és la “Història” que se’ns proposa. El contingut del manual s’estructura en 15 unitats en les quals tampoc apareix la paraula Espanya ni una sola vegada. En canvi, la paraula Catalunya apareix específicament en el tema 1 (amb la qual cosa ja es marca la pauta) i en el tema 11. Per tant, el missatge subreptici és: parlarem bàsicament de Catalunya i, molt secundàriament, d’això que anomenem Estat espanyol.

Pel que fa als continguts cronològics, cal dir que pateixen una mutilació considerable, ja que el primer tema del manual es titula “La Catalunya del segle XVIII”. En conseqüència, s’eliminen d’entrada 3 dels 12 blocs, és a dir, un 25% dels continguts. I la resta se centra bàsicament a Catalunya. Amb la qual cosa, en resta poc del currículum establert pel Govern de la Nació https://www.elmundo.es/espana/2020/12/01/5fc6a182fdddff96928b465d.html. Aquest fet no és cap extravagància imputable als autors del manual, perquè la resta d’editorials fa el mateix. L’explicació rau en que totes les editorials se cenyeixen al currículum específic de la Generalitat de Catalunya, el qual estableix que “en el batxillerat, la materia comuna es refereix a l’àmbit hispànic amb un enfocament particular sobre el marc nacional català” (Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Currículum Batxillerat. Pg. 86      http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0028/f2989dc7-8a2c-4b2f-86e8-4d5929f43fd7/PUBL-curriculum_batxillerat.pdf ). Per si n’hi hagués prou, en els objectius de la matèria se subratlla la necessitat de Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i socioideològics, així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat (Ib. pg 88). De manera que el currículum de la Generalitat (que, teòricament, només hauria d’adaptar el del Ministeri d’Educació) estableix que:

1. Cal distingir entre la Història d’Espanya i la Història de Catalunya, perquè la segona no és part integrant de la primera. Com si anessin, o haguessin estat en el passat, dos països diferents. Una cosa absolutament insostenible.

2. Catalunya és una nació. Això no s’afirma en cap moment d’Espanya. Amb això s’aparta de la pròpia Constitució del 78, les primeres paraules de la qual són “La Nació espanyola …”.
3. Espanya és un Estat plurinacional. Afirmació que, amb tota evidència i deixant a part les ideologies i desitjos particulars, s’aparta completament de la vigent Constitució.

Si VICENS VIVES AIXEQUÉS EL CAP … El manual de Batxillerat per a Catalunya de l’Editorial Vicens Vives.

Així doncs, es pot afirmar que el currículum de la matèria d’Història de Batxillerat elaborat per la Generalitat (i aplicat rigorosament tant pel manual que examinarem com pels de la resta d’editorials) s’aparta substancialment tant del currículum del Ministeri d’Educació com de la pròpia Carta Magna. En el seu moment, el ministre d’Educació Íñigo Méndez Vigo va enviar un requeriment a la Generalitat instant-li a desenvolupar el decret de Batxillerat d’acord amb la LOMCE. També es van fer constar les irregularitats detectades en la legislació catalana de Primària i ESO, així com en l’FP Bàsica, però la Conselleria d’Ensenyament no va fer marxa enrere https://www.elmundo.es/espana/2020/12/01/5fc6a182fdddff96928b465d.html . En definitiva, la Generalitat va per lliure i el projecte actual de la nova Llei d’Educació (LOMLOE) pot suposar la legitimació d’un currículum peculiar -i fora de la normativa estatal- que es desenvolupa des de fa anys a Catalunya.

Cal tenir present també que en les proves de selectivitat encara es redueix més el temari http://universitats.gencat.cat/ca/pau/que_heu_saber/materies_estruc/historia/ , doncs només hi entren 6 temes:

1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931).
3. La Segona República (1931-1936).
4. La Guerra Civil (1936-1939).
5. El franquisme (1939-1975).
6. La transició i la democràcia (1975-1986).

Això marca la pauta del què realment s’explica a les aules dels col·legis catalans, perquè la prioritat dels professors és preparar bé als seus alumnes per a la selectivitat. Per tant, en lloc d’explicar la Història d’Espanya des de la Prehistòria fins als nostres dies (amb major càrrega horària en els temes d’Història contemporània), com estableix el currículum del Ministeri, s’explica la Història de Catalunya i d’Espanya des de 1874 fins a 1986. Dels aproximadament 300 segles del programa, ens quedem en la pràctica amb 112 anys en el batxillerat català. Una època, a més, no especialment brillant de l’extensa Història d’Espanya.

Aquest currículum suposa una radical mutilació, pel que fa l’extensió, de la Història d’Espanya. Però alhora constitueix un avantatge absolutament injustificable per als alumnes catalans en les proves de selectivitat respecte als seus companys de la resta d’Espanya. Perquè han d’estudiar un temari molt menor, amb la qual cosa les possibilitats de treure millor nota creixen exponencialment. Per exemple, els alumnes de la Comunitat Autònoma de Madrid havien de triar enguany https://www.examenesdepau.com/files/examen/CeoVTv/  4 qüestions entre una llista de 12, cap de les quals ha estat estudiada pels alumnes catalans per ser anteriors a 1875:

A.1 (4 puntos) CUESTIONES:

1. Sociedad y economía en el Paleolítico y Neolítico. La pintura rupestre.
2. Al Ándalus: reinos de taifas. Reino nazarí.
3. Los reinos cristianos en la Edad Media: organización política, régimen señorial y sociedad estamental.
4. Los Austrias del siglo XVII: el gobierno de validos. La crisis de 1640.
5. Crisis y decadencia de la Monarquía Hispánica: el reinado de Carlos II y el problema sucesorio.
6. Ideas fundamentales de la Ilustración. El despotismo ilustrado: Carlos III.

B.1 (4 puntos) CUESTIONES:

1. Conquista y romanización de la Península Ibérica. Principales aportaciones romanas en los ámbitos social, económico y cultural.
2. Al Ándalus: la conquista musulmana de la Península Ibérica. Emirato y califato de Córdoba.
3. Los primeros núcleos de resistencia cristiana. Principales etapas de la Reconquista. Modelos de repoblación.
4. El significado de 1492. La guerra de Granada y el descubrimiento de América.
5. Principales factores de la crisis demográfica y económica del siglo XVII y sus consecuencias.
6. La nueva Monarquía Borbónica. Los Decretos de Nueva Planta. Modelo de Estado y alcance de las reformas

Cal recordar que a Espanya existeix un districte únic universitari, la qual cosa significa que un alumne que aprova la selectivitat pot optar a una plaça en qualsevol universitat espanyola. Els alumnes catalans, amb aquest examen d’Història notòriament més fàcil que el d’altres CC. AA., tenen més possibilitats d’obtenir la plaça preferida.  I això no passa només a la prova d’Història, perquè la matèria de Llengua Castellana ha estat degradada al nivell d’una assignatura “maria”, de l’assequible que resulta l’examen de selectivitat a Catalunya https://www.abc.es/espana/catalunya/abci-examen-castellano-mas-asignatura-maria-primer-selectividad-cataluna-201806121510_noticia.html . En el cas de l’examen de Llengua Castellana, això es fa amb una intencionalitat política clara per part de la Generalitat: desacreditar les protestes contra la immersió lingüística amb l’argument que els alumnes catalans, malgrat no rebre cap classe en llengua espanyola durant la seva escolarització (excepte, en el millor dels casos, les de l’assignatura de Llengua Castellana), són capaços de treure millors notes en les proves de la selectivitat que els seus companys d’altres CC. AA. El resultat de tot això és que els alumnes catalans tenen una formació inferior, però parteixen amb avantatge en les proves de selectivitat. L’única manera de posar fi a aquesta situació absurda i injusta és la realització d’una única prova de selectivitat igual per a tota Espanya. Només així s’acabarà la desigualtat de l’alumnat davant les proves de selectivitat https://elpais.com/politica/2018/06/27/actualidad/1530109834_140882.html

Francisco Oya Cámara