Lleis contra els gitanos a les Corts Catalanes (1701-1706)

Corts Carles III

Lleis antigitanes de les Corts Catalanes de 1701-2 i 1706. La seva execució a través dels Dietaris de la Generalitat.

 

Al 1701 es van reunir per primera vegada en més d’un segle les Corts Catalanes a Barcelona convocades pel nou monarca Felipe V de Borbó. Després de cent dos anys de sequera legislativa, les noves corts van recollir a les seves constitucions publicades en 1704 un conjunt de lleis ajustades a les necessitats de l’oligarquia catalana de l’època i consentides pel rei.

Al seu capítol 73, de forma explícita decretava una ordre d’expulsió dels gitanos donant a les vegueries un termini de tres mesos per executar l’ordre. Des de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya es va executar la llei requerint a les diferents vegueries la seva aplicació, però tot apunta al fet que la seva aplicació va ser limitada.

Com dèiem, als dietaris de la Generalitat, apareixen fins a 39 entrades que fan referència a la comunicació de la llei a les vegueries, així com els intents d’executar el requeriment. Però si atenem al contingut del capítol XVI de les Constitucions de 1706 aixecades per Carlos III d’Àustria, tot apunta al fet que la indefinició del mandat va permetre que l’execució de l’ordre d’expulsió no es realitzés en la seva plenitud.

Si al 1702 el contingut era molt vague, al 1706 va ser terriblement explícit. L’ordre d’expulsió era total. De forma explicita s’exclouen els assentats, els funcionaris reals, els militars, les dones, els nens i els ancians. Cap gitano i en cap cas estava descartat de l’exili independentment de la seva condició i situació personal.
Les penes especificades pels quals incomplissin l’ordre van ser terribles: deu anys de galeres per als homes adults i cent assots per a dones, ancians i nens. Per a aquells funcionaris públics que incomplissin aquesta llei se’ls imposava fortes sancions econòmiques.

L’enduriment de les lleis contra els gitanos es va produir en un context de guerra, d’una banda, i de màxima influència en el contingut de les lleis per part de l’oligarquia catalana per l’altre. Per aquest motiu, resulta obvi interpretar que la línia dura que apostava per la repressió del poblo gitano era majoritària entre la classe dominant catalana de principis del segle XVIII.

Quant a l’aplicació de la llei, les entrades contingudes en els dietaris de la Generalitat indiquen que com a mínim es va intentar, i que malgrat la guerra un total d’onze vegueries van iniciar els processos d’expulsió segons la instància presentada el 20 de juny de 1708:

“Dimecres, a XX de juny MDCCVIII. En aquest dia, present en consistori ho magnífich Pau Corbera i Palau, síndich de la General, ha fetrelació al excel·lentíssim consistori, com en virtut de l’encàrrec que ho regent la Real Cancellaria, en dies passats havia donat a ditsíndich, reportàs al dit excel·lentíssimconsistori que hera acosta la publicació del capítol 16 de les últimes Corts celebrades en la present casa, que parla de vagamundos i gitanos, si aquella s’era publicada per els veguerius del present Principat. Per a què en virtut de les cridas, pogués el Real Consell posar en execució dit capítol, i que axís liaportàs nota de les cartes que·s trobarianescrites per els veguers al excel·lentíssimconsistori de haver fet publicar, en ditas sasveguerias, dit capítol i axí, en virtut de ditencàrrec, de dit senyor regent ha posat en samà un paper que vaig explicar les veguerias a hont fou publicada dita constitució, i són les següents: Primer, ho veguer de Girona als 11a de novembre 1706, escriu al excel·lentíssimconsistori que ha feta publicar dita Constitució16 en sa vegueria. Ítem, ho veguer de Tàrragaals 11 de dit mes de novembre 1706, escriu ho mateix a dit excel·lentíssim consistori. Ítem, ho veguer d’Agramunt als 10 de dit mes i any, escriu ho mateix a dit excel·lentíssim consistori. Ítem, ho regint la vegueria de Berga als 11 de dit mes i any, escriu no haver-les fetaspublicar per no tenir les constitucions. Ítem, la veguer de Monblanch a 7 de dit mes i any, escriu les farà publicar. Ítem, ho veguer de la Vilafranca escriu que a 15 de dit mes i any, //163v// les feu publicar. Ítem, ho sotsveguerd’Igualada escriu que a 14 de dit mes i any, les feu publicar. Ítem ho veguer de Tortosa abcarta de 20 de dit mes i any, escriu que ja les ha fetas publicar. Ítem, ho regint la vegueria de Balaguer ab carta de 24 de dit mes i any, escriuque ja te publicat dit capítol. Ítem, i finalmentho sotsveguer de Pallàs ab carta de 28 d’octubre de dit any 1706, escriu que ja te fetpublicar dit capítol.”
Dietaris de la Generalitat, vol X, pàgines 906-907

Seria interessant l’estudi en fonts locals per conèixer fins a quin punt es van executar les directrius de la Generalitat en les onze vegueries que van afirmar estar posant en pràctica el capítol XVI de les Constitucions de 1706 per conèixer amb certesa l’abast del pla de desterrament col·lectiu.
Mancant conèixer l’abast real de les lleis anti-gitanes emeses per les Corts Catalanes i supervisades per la Generalitat els primers indicis apunten com menys a l’intent d’expulsió de tot el col·lectiu i la seva impossibilitat de romandre a Catalunya àdhuc en els casos d’assentament i integració.

 

Article anteriorCatalunya no era pas Espanya abans de 1714?
Article següentLA REVOLTA VIGATANA VA ESCLATAR PER UN MOLÍ
Oscar Uceda
Llicenciat en història contemporània per la Universitat de Lleida en 1993, és membre del Consell Social de la UdL, vicepresident tercer de SCC i president d'Historiadors de Catalunya (AHCAC). Autor de diversos llibres i articles sobre història militar a Lleida en època moderna, conferenciant i col·laborador amb nombroses associacions culturals, mitjans de comunicació i universitats.

DEIXAR RESPOSTA

Per favor introdueixi el seu comentari!
Per favor introdueixi el seu nom aquí