Recuperar l’esperit de Capmany

Antoni de Capmany

L’omnipresent i destructiu procés nacionalista, que venim patint d’una manera accelerada des de fa ja diversos anys, contagia d’ideologia tot allò que moralment hauria de romandre asèptic. Entre uns altres, l’àmbit de la història s’ha vist seriosament afectat per aquesta contaminació provocant en la labor d’alguns historiadors una falta d’objectivitat, de serietat i de rigor impròpia d’aquesta disciplina, la comesa de la qual és ser capaç de narrar el passat des de la major veracitat possible sempre amb el respatller de les fonts.

La història s’ha convertit en un ostatge més al servei de la política separatista catalana, qui finança tot allò que sigui capaç de demostrar que vam ser la nació més antiga, més exemplar i més avançada de la història. Per això, per fer-se un buit al món dels historiadors al servei de la causa és un requisit indispensable perdre el seny i difondre l’existència d’aquesta falsa nació catalana per col·laborar a transformar l’imaginari col·lectiu i adequar-ho a uns determinats interessos polítics. A partir d’aquí es crea una mitologia catalana, cada vegada amb més herois i personatges inventats que van viure en un passat gloriós, èpic i sublim que enllaça gairebé amb la Atlàntida. No importa que es falsegi o es tergiversi, l’important és que compleixi la seva comesa adoctrinador. Això porta irremeiablement al fet que apareguin, a més, una sèrie de personatges que decideixen anomenar-se historiadors, però no passen de contaire,  que es beneficien de tot l’entramat econòmic de el “procés” sota el mantell de la cultura.

La difusió d’aquesta falsa història, a través de les institucions públiques, museus, revistes i entitats culturals, invertint mitjans i diners de tots, perjudica enormement la veritable labor dels historiadors seriosos i rigorosos que abans d’afirmar qualsevol dada històrica s’han passat hores, fins i tot anys, buscant als els arxius, consultant bibliografia, analitzant detingudament les fonts per reconstruir el nostre passat de la manera més objectiva possible. Una labor silenciada, i al seu torn desprestigiada, simplement perquè no s’ajusta al corrent nacionalista que busca la justificació històrica d’un deliri rupturista.

Per aquest motiu, molts historiadors catalans, els que defensem el passat tal com va ser, amb les seves llums i les seves ombres, vam mostrar el nostre cansament davant la contínua manipulació, tergiversació i falsificació d’uns fets, uns esdeveniments i uns personatges de la nostra història amb l’única fi d’adaptar-se al relat separatista. La labor dels historiadors no ha d’estar al servei de cap ideari polític perquè en aquest cas ja no pot considerar-se història. Creiem que s’ha de difondre la història real, sense falsificar ni adulterar, perquè és l’única manera de poder comprendre el nostre present i ser honests amb nosaltres mateixos.
Antoni de Capmany, historiador i polític de finals del segle XVIII, afirmava que els historiadors “han de sempre estrebar en la veritat i realitat de les coses per fer sòlida i útil la instrucció”. Creiem que ha arribat el moment de recuperar l’esperit de Capmany perquè la història veraç recuperi, d’una vegada per sempre, el seu lloc. Aquesta serà la tasca de molts historiadors de Catalunya.

Vera-Cruz Miranda

Doctora en Història

Article anteriorEntrevista a César Alcalá
Article següentDiaris Catòlico-Monàrquics (1868-1876)
Vera-Cruz Miranda
Barcelona, 1977. Doctora en Historia. Más de diez años de investigación relacionada con la figura del príncipe de Viana y con la política del siglo XV en España. Ha publicado diversos artículos tanto en el ámbito académico como en el de la divulgación histórica, además de ser autora de los libros “Carlos de Aragón y de Navarra” y “El príncipe de Viana y su tiempo”.

DEIXAR RESPOSTA

Per favor introdueixi el seu comentari!
Per favor introdueixi el seu nom aquí