Un dels casos paradoxals sobre els territoris de l’imperi espanyol va ser que durant pràcticament tres segles no va haver-hi presència militar ni exèrcits regulars. Segons les fonts com els informes de virreis, no era necessari ja que no hi havia rebel·lions ni amenaces internes significatives. No obstant això, a partir de la segona meitat del segle XVIII els atacs anglesos a Cuba i Filipines van fer que la Corona es replantegés el sistema defensiu en tots els seus territoris. Si bé les elits d’espanyols americans (mal anomenats criolls), novohispans en aquest cas, no van veure favorables les polítiques reformistes posat que ells portaven dècades controlant els seus interessos i mantenint les seves pròpies milícies urbanes; els exèrcits de peninsulars van ser, entre molts altres aspectes de les reformes, blanc de crítiques, burles i rebutjos. Quant a la Companyia de Voluntaris de Catalunya un libel·lista anònim es va expressar així d’aquesta a la ciutat de Mèxic:
Els miquelets, a la seva entrada,
professaven no fer de bé res,
i en llibertat que van donar de consciència,
dolent va ser quant van fer d’experiència:
les dones, els jocs, les begudes,
pagaven amb bravates, amb ferides,
i encara que a vista de tots es passejaven,
els jutges els seus excessos toleraven, […]
No va quedar murri de marca sencera
a qui en tal facció no s’admetés;
i àdhuc sembla, segons es va veure palès,
que d’aquests es buscaven solament.
Durant la gestió del virrei Revillagigedo II (1789-94) es van ordenar moviments en les companyies militars, entre elles la de Voluntaris de Catalunya. La primera companyia catalana, després de l’expedició a Califòrnia, va estar destacada en Nutka, a l’actual territori de Canadà, zona amenaçada pels russos. Mentre que la segona que, s’havia mantingut a les zones septentrionals conegudes com a províncies internes (actuals Estats de Sonora i Chihuahua), va ser destinada a la ciutat minera de Guanajuato per vigilar a les elits locals els qui preferien mantenir la seva milícia urbana coneguda com a Legió del Príncep, formada per població local i per la qual arribaven a evadir tributs i per tant, des del palau virregnal, es va ordenar que la manutenció de la Companyia de Catalunya anés pagada pel Cabildo de la ciutat, la qual cosa va portar a un intens debat entre Guanajuato i el Sotsinspector de l’Exèrcit. Finalment per circumstàncies diverses la companyia va ser enviada cap al Fort de Perote, prop del port de Veracruz.
De les dues companyies, la primera va ser la que va tenir major importància quant al paper exercit en l’exploració i colonització de l’Alta Califòrnia, en la qual van sobresortir personatges com Pedro Fages, tinent de la companyia, qui va estar estretament relacionat amb els pares Juan Crespí i Junípero Serra; personatges també com el capità Pedro Alberni, qui es va convertir en un dels primers exploradors (sinó és que el primer), a arribar fins a l’actual Vancouver; o Gaspar de Portolà, colonitzador i primer governador de l’Alta Califòrnia.
La Segona Companyia de Voluntaris de Catalunya en ser destinada en últims anys del segle XVIII al Fort de Perote, on protegien la plata provinent del comerç que havia de sortir amb rumb a Espanya es va mantenir, igual que moltes altres milícies ,amb problemes com el de la tropa envellida, morts, desercions i places vacants. Va conservar el nom fins a la seva desaparició en la primera dècada del segle XIX i solament va estar completa per catalans els primers anys de la seva formació i servei. Els reclutes a Catalunya haurien servit per al servei a Europa majoritàriament, deixant uns quants per als cossos americans. Quant a l’adaptació dels militars catalans i el seu assentament als territoris novohispans després del seu servei, existeixen les cèdules d’invàlids on apareixen matrimonis amb dones locals o alguns que es van dedicar al petit comerç. Molta població catalana va passar al Nou Món com a comerciants més que com a militars, el tema dels quals parlarem a un altre moment.
Per concloure amb una reflexió sobre la importància dels catalans i la seva presència en l’actual Califòrnia; hem vist, fa un dia o dos, que els governants de Los Angeles han decidit condemnar al genovès Cristóbal Colón en un acte summament destarotat. Probablement li va tocar a Colón perquè tant autoritats com a habitants ignoren els qui van anar Gaspar de Portolà, Serra, Fages, Alberni, etcètera; (d’antuvi els canadencs segueixen mantenint el nom de Port Alberni en la badia de Vancouver), esperem que no continuïn convertint la Història en propaganda i la vulguin reescriure per a les finalitats polítiques i socials d’una minoria fal·laç com lamentablement ha succeït.
[1] Castro, Felipe. Nueva Ley y Nuevo Rey. Reformas borbónicas y
rebelión popular en Nueva España. El Colegio de Michoacán-UNAM. México
- 1996. 99-100
[2] Torre Villar, Ernesto de la. (coord.) Instrucciones y memorias de los virreyes novohispanos. México. Porrúa. 1991 p. 1128 V.2.
