Catalans a la Nova Espanya: 1778. La iniciativa de Joan Pujol i Masmitjà.

L’emigració catalana és un fenomen que, igual que tots els pobles del món, podem analitzar a través dels factors que propicien l’expulsió i l’atracció; des dels desplaçaments rurals a les ciutats, a les emigracions ultramarines, passant pels assentaments de famílies catalanes en la mateixa Espanya. Per a referir-nos a l’emigració de catalans al Nou Món durant el segle XVIII hem de ressaltar que els factors d’atracció estaven més relacionats amb el creixement econòmic dels territoris americans, com el cas de Nova Espanya. Per tant, cal tenir en compte que si bé l’emigració catalana va tenir molt a veure amb el comerç també trobem altres factors que van propiciar els assentaments de gent del Principat en les Índies com el de la milícia.

Joan Pujol i Masmitjà sergent de la Companyia de Voluntaris de Catalunya, ho podem considerar com el primer promotor d’una emigració col·lectiva de catalans a Nova Espanya. La seva iniciativa va ser portar famílies del Principat amb la finalitat de poblar i treballar les mines de la província de Sonora, en la zona septentrional d’aquell regne, concretament a la vila de Guaymas.

 

AGI. CONTRATACIÓN. 5524, N.1, R.63. Juan Pujol. 27-08-1778.

Pujol va presentar una llista el 15 de juliol de 1777 amb 31 persones incloses les dones i fills, tots naturals del Principat de Catalunya excepte un, natural de Castella, per a embarcar-se des de Barcelona el 17 de juliol, la qual cosa al principi li va ser negada la Real Patent i Despatx. No obstant això, la insistència de Pujol en les crescudes despeses que provocaria la detenció d’aquesta iniciativa va sol·licitar que l’embarqui de les famílies es fes per Cadis, garantint que no es traslladarien a Amèrica més persones que les incloses en la llista. Finalment, el trasllat es va realitzar en 1778 en la fragata La nostra Senyora de la Concepció del patró Juan Marxuach que anava despatxat a l’Havana segons les regles del Comerç Lliure. Per al trasllat d’eines i mercaderies Pujol i Masmitjà va signar un conveni amb el patró del vaixell, qui buscaria en la plaça de Cadis el finançament per a la compra i càrrega de mercaderies, fruits i vins, destinats a l’Havana i Veracruz, incloent nolis. Per part seva, el patró del vaixell Juan Marxuach s’encarregaria també de vendre mercaderies i pagar als creditors. Mentre que Pujol es responsabilitzava de les dilacions per més de dos mesos en les vendes fent-se càrrec de les despeses a Veracruz de les restes del carregament. En cas de pèrdues en les vendes, aquestes es repartirien en parts iguals, però en la pèrdua del valor en els mercats el càrrec anava enterament a Pujol.

Aquesta emigració va estar composta per persones d’oficis diversos no relacionades amb el vincle comercial del Principat sinó amb el desenvolupament d’oficis locals entre els quals comptaven: dos paletes, un cirurgià, un manyà, un cordeler, un fuster, dos ferrers, un carreter, un armer, un picapedrer, un barber i sangrador, i un teixidor i rajoler.

Segons les cròniques locals de l’actual ciutat de Guaymas en l’Estat de Sonora, encara queden ruïnes dels edificis que van servir de llar a aquella colònia catalana, concretament en la zona anomenada “El Cochori”, així com descendència d’aquest primer viatge dels traslladats per Joan Pujol i Masmitjà.

                       Virregnat de Nova Espanya 1786-1821

 

 

DEJAR RESPUESTA

Por favor introduzca su comentario!
Por favor introduzca su nombre aquí